Un poquito sobre mí

 El proper Nadal, ens trobem al Metavers?

No, no estic fent futurologia, no he inventat aquesta paraula “Metavers” i no, no està tant lluny, en realitat, està aquí i funcionant.

Metavers, Tokens, Blockchain, Criptomonedes, NFTS... buffff, sembla que el mon se’ns va de les mans!

Per aquells que no sabeu de que parlo o no havíeu sentit encara aquesta paraula, faig una breu introducció:

Els Metaversos que forma part del que ara anomenem Web3 (la propera evolució d’Internet), són un mons virtuals tridimensionals, interconnectats, on qualsevol persona a qualsevol lloc poden socialitzar a temps real. Són espais on viure vides paral·leles on podrem anar de compres, viatjar, anar a sopar, a un museu, de concert.. però això si... pagant, ja sigui monetàriament o veient anuncis. Són totalment immersius, una experiència de 360 graus (Second Life  és una mica el precursor) als que entrarem mitjançant dispositius com ulleres de realitat virtual.

 Perquè la paraula  Metavers? Doncs la va inventar un escriptor: Neal Stephenson a la novel·la Snow Crash l’any 92. Si, si, l’any 92, ara fa 22 anys! Era un mon virtual en el que interactuaves amb un “avatar” i aquí s’ha quedat!

El Metavers, ben utilitzat, té moltes virtuts: a nivell formatiu ens obre finestres, a nivell social pot apropar de manera diferent a persones que viuen lluny, a nivell organitzacional les reunions virtuals donaran un salt qualitatiu enorme...però tot això, a quin preu? I, realment, acabarà per imposar-se? Aquest WEB3, serà democràtic? Estarà en mans de tots i el podrem anar construint? O, al contrari, quedarà (com ha passat amb el WEB2 que tenim ara) en mans d’unes poques empreses que controlaran tot?

Sapigueu que la Generalitat ja disposa d’un espai al Metavers: el CATvers, per si li voleu donar una ullada...

I ara, si, entrem en matèria...

L’any 2020, quan ens preparàvem per celebrar unes festes diferents, en grups bombolla, molt aïllats i molt preocupats, teníem l’esperança de que l’any 2021 serien unes festes com les d’abans: famílies reunides, sopars d’amics, celebracions... i no, no ha estat així, la vida decideix i Omicron també! Si be l’escenari no es tant dur, tampoc ha estat el que esperàvem, tot i que, d’una manera o d’una altra, hem pogut gaudir d’aquests dies (agredolços pensant en les persones properes que estaven confinades). Què passarà al 2022? Serà el nostre any? La incertesa ha arribat per quedar-se i hem d’aprendre a viure amb ella. Us haig de confessar que aquest any el meu propòsit ha estat no tenir cap propòsit. Deixaré que la vida passi, dia a dia i aniré pas a pas, segons la situació ho permeti.. faré allò que pugui fer i intentaré no sentir-me malament per allò que no pugui fer.

Aquest Nadal, de nou les videotrucades han estat presents i inclús ens hem pres el raïm junts però lluny... Hagués estat bonic que totes aquelles persones que no podíem ajuntar-se físicament, totes aquelles persones que han hagut d’estar soles, poguessin haver entrat en un Metavers i sentir realment la sensació d’estar en companyia.

És per tant, el Metavers una oportunitat?

Permeteu-me dir-vos que tinc seriosos dubtes. Tot reconeixent que pot ajudar-nos en moltes àrees, crec que, tal vegada, no ho faci en d’altres.

Deixant de banda, per un moment la pandèmia i imaginant l’escenari en el que tot es “normalitzi” i puguem tornar a reunir-nos sense cap tipus de por, us veieu al voltant d’una taula virtual? Si, a una taula virtual a una casa virtual amb decorat virtual, menjant uns boníssim canelons, una reconfortant sopa de galets o tallant el tortell de reis, mentre realment, esteu menjant un plat precuinat al sofà de casa?

Jo us haig de dir que no, que jo vull els meus canelons fets amb la recepta de l’àvia i la meva sopa i el tortell i la fava del tortell! Vull parar taula i, si, desprès toca recollir i ho vull fer! I vull tocar i abraçar i sentir la pell, i mirar als ulls i plorar i cantar i riure si es trenca una copa perquè no passa res, perquè estem celebrant i ja comprarem una de nova!

Jo vull cuinar, vull xivarri a la cuina, vull el soroll de les olles i el xup xup, vull aquella copa de vi mentre es fa el menjar al forn, vull anar a mercat i escollir que compro, parlar amb la gent, viure, en definitiva, viure de manera conscient, estant present a la meva pròpia vida!

Em plantejo, ara que estic immersa en intentar entendre el Metavers, si aportarà més del que ens traurà. Estic segura que serà molt bó per algunes coses, però un munt de dubtes bullen al meu cap: què passarà amb aquelles persones que es senten soles i amb por a sortir al carrer? Si entren en un mon no real on poden estar acompanyats, podran sortir del mateix? Com afectarà als joves? I a aquells que no tinguin l’oportunitat d’entrar? Com afectarà a l’economia de les persones? Per tot s’ha de pagar, fins a quant estem disposat a pagar en aquest mon virtual?

Si hi ha una cosa que tinc clara i que aquesta situació que vivim m’ha fet refermar és que les persones necessitem a les persones. Les persones necessitem cuidar i ser cuidades. La societat ha de seguir sent això: social, en el terme mes ampli de la paraula.

Hem de tenir present, ara més que mai la importància de la salut mental. Apropem-nos a aquelles persones que veiem o intuïm que es troben soles, saludem a qui ens trobem, posem-nos un somriure a la cara en sortir de casa (és gratis). Fem la vida més amable i per sobre de tot, no permetem que aquelles persones que necessiten a algú tinguin com a única sortida un mon virtual on sentir-se acompanyades.

Aprofitem les coses bones que ens aporta la virtualitat i cuidem i mantinguem les que ens ofereix la presencialitat. Per tant, la recepta d’avui, permeteu-me que no sigui una recepta de cuina, sinó un propòsit de vida:

Gaudir de les persones, de l’escalfor del sol i dels petits moments tant com pugui.

Guardar a la memòria sensacions, emocions i situacions per recordar quan sigui necessari

Compartir riures, menjars, llàgrimes i abraçades quantes més millor

Viure, únicament, viure